David Gálvez
Sé que no li agrada massa el culte a la persona, que prefereix que l'elogi sigui pel text, però no me'n puc estar ni d'escriure aquesta columna ni d'evidenciar la seva habilitat com a escriptor
La capacitat creativa del David, de provocar i de jugar amb el lector és digna d'elogi. El David d'enganyar-nos amb el poder de la paraula i de transportar-nos a mons irreals creant personatges que no saps ben bé si són de ficció o si al final del camí són ben reals. Ho ha fet amb els tres llibres que ja ha publicat, i ho ha fet de diferents maneres i amb diferents estils. No cal que recordi els dos textos editats per Males herbes, 'Cartes mortes' i 'Res no és real', perquè ja han estat abastament comentats, no només pels qui en som lleials seguidors o hem tingut el privilegi de ser els primers a llegir-los, sinó també per la crítica "oficial", vull dir aquells que s'hi dediquen de forma professional a això de llegir i opinar sobre el llegit.
Ara ens ha tornat a oferir un joc i ens torna a mostrar aquest poder de la paraula a través de 'L'obra articulista d'Arseni Sugranyes' (Editorial Andorra), però d'una forma diferent a com l'hem tastat fins ara, és a dir, el joc l'hem gaudit fins al moment de la presentació del llibre i a partir d'aquí, un cop descobert el final del joc, l'obra no deixa de ser un recull d'articles.
Molts potser es preguntaran que un cop el joc ha finalitzat quan ha presentat l'edició quin interès pot despertar llegir el llibre. Doncs molt, perquè el recull de l'obra articulista aguanta el pas del temps i ens aporta una visió de com som i com hem sigut (si no recordo malament això darrer ho va dir el mateix autor en la presentació).
Sé que al David Gálvez no li agrada massa el culte a la persona, que prefereix, com a bon escriptor, que l'elogi sigui pel text, però no me'n puc estar ni d'escriure aquesta columna ni d'evidenciar la seva habilitat com a escriptor. M'he llegit el 'Res no és real' unes cinc vegades, i en cada una d'elles he fet anotacions, he marcat interrogants... i quan alguna vegada li he comentat al David la seva resposta ha estat: "no t'hi capfiquis Albert, al cap i a la fi no és res més que un joc".
PS: Per cert, és una llàstima que l'edició no vagi acompanyada de les il·lustracions que l'artista Jordi Casamajor va fer expressament per a cada un dels articles publicats l'any 2008. Hi havia una plena sintonia entre text i il·lustració de tal manera que no s'entenia un sense l'altre. Esperem que algun dia les puguem recuperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada